Utilitzant objectes de vidre i sons aconsegueix una construcció visual i auditiva amb la que evoca l’experiència d’un viatge a través d’un horitzó que es repeteix. Una sort de mantra que reverbera en el nostre interior el seu afany per fixar l’experiència d’un paisatge.

La peça forma part del seu projecte “Cuando el paisaje no esté”, un treball que reflexiona en un sentit expandit del paisatge i que ens condueix per camins nostàlgics inherents al concepte mateix i a les transformacions territorials d’aquest moment.

M&P explora de manera sensible l’entorn que l’envolta; llocs, espais, objectes i sons són la matèria del seu treball.